Saber cada quant convé fer una radiografia dental és un dubte molt raonable, sobretot si ha passat força temps des de l’última o si t’han fet diverses proves durant un tractament. La resposta breu és que no existeix una periodicitat vàlida per a tothom.
Una radiografia dental no s’hauria de fer simplement perquè hagi transcorregut un nombre determinat de mesos. La seva indicació depèn del que observem durant l’exploració, dels teus símptomes, dels teus antecedents i de si necessitem informació que no podem obtenir observant directament la boca. La freqüència adequada es decideix de manera individual, procurant fer únicament les imatges que tinguin una utilitat clínica concreta.
No hi ha una freqüència única per a les radiografies dentals
Dues persones de la mateixa edat poden necessitar controls radiogràfics molt diferents. Una pot tenir una boca estable, revisions regulars i un risc baix de càries. Una altra pot presentar antecedents de càries entre les dents, problemes periodontals, molèsties o un tractament que requereixi seguiment.
Per això, la revisió clínica acostuma a ser el primer pas. Abans de demanar una prova, valorem el teu historial mèdic i dental, les radiografies anteriors i la situació que observem en aquell moment. La radiografia ha de respondre una pregunta clínica concreta, com ara comprovar la profunditat d’una lesió, estudiar una zona dolorosa o planificar un tractament.
Les recomanacions de l’American Dental Association insisteixen que les imatges dentals s’han de sol·licitar quan siguin clínicament necessàries, després de revisar els antecedents, les proves prèvies i les troballes de l’exploració. Aquest criteri apareix a les seves recomanacions sobre l’ús de radiografies dentals.
A MiN Centre Dental utilitzem les proves d’imatge com a part d’una valoració més àmplia. La radiografia complementa l’exploració i ens pot ajudar a orientar diferents serveis dentals, però no substitueix la revisió ni s’indica de manera automàtica.
Quins factors determinen quan cal fer una radiografia dental
La freqüència no depèn d’una única dada. Per decidir si convé obtenir una nova imatge, reunim diferents elements d’informació i valorem si el resultat pot influir realment en el diagnòstic, el seguiment o l’elecció del tractament.
Entre els factors que més acostumen a condicionar la decisió hi ha:
- Els símptomes presents, com ara dolor, inflamació o sensibilitat persistent.
- El risc de càries, especialment quan hi ha antecedents recents.
- La salut de les genives i de l’os que sosté les dents.
- L’edat i el desenvolupament dental, sobretot durant la infància.
- Els tractaments realitzats o previstos que requereixen planificació o control.
- La qualitat i l’antiguitat de les imatges anteriors disponibles.
La presència d’un d’aquests factors no significa que sempre sigui necessària una radiografia. Una molèstia es pot aclarir mitjançant l’exploració, mentre que una boca aparentment sana pot necessitar una imatge si hi ha zones que no es poden revisar correctament a simple vista.
També pot variar el tipus de prova. Una radiografia petita d’unes dents concretes no ofereix la mateixa informació que una panoràmica dels dos maxil·lars o una tomografia tridimensional. S’escull la prova més ajustada a la necessitat, evitant obtenir més informació o exposar una zona més extensa del que és imprescindible.
En quines situacions pot ser necessària una radiografia
Les radiografies permeten veure estructures que queden ocultes durant una revisió convencional. Poden mostrar l’interior d’una dent, l’espai entre peces contigües, les arrels, l’os o la posició de dents que encara no han sortit.
Quan hi ha dolor o una molèstia persistent
Si notes dolor en mossegar, sensibilitat mantinguda, inflamació o molèsties localitzades, una imatge pot ajudar a estudiar-ne l’origen. De vegades, la causa és visible durant l’exploració, però en altres casos necessitem comprovar l’estat de l’arrel, de l’os o d’una restauració prèvia.
La prova se selecciona segons la zona i el tipus de problema que volem descartar o confirmar. Tenir dolor no implica fer sempre la mateixa radiografia, ni totes les molèsties requereixen una prova d’imatge immediata.
Quan hi ha risc de càries
Algunes càries es formen entre les dents i poden passar desapercebudes durant les fases inicials en una inspecció visual. Les radiografies interproximals ens poden ajudar a estudiar aquestes zones quan el risc o les troballes clíniques ho justifiquen.
L’interval de control pot ser més curt en una persona amb càries actives o factors de risc que en algú amb una bona salut oral i sense lesions recents. Aquest risc pot canviar segons la higiene, l’alimentació, la sequedat bucal, determinats medicaments o l’historial dental.
Una càries profunda pot requerir una valoració diferent de la d’una lesió limitada a les capes externes de la dent.
La imatge aporta informació, però la decisió final es pren combinant el que mostra amb els símptomes i l’exploració. Una zona fosca en una radiografia no s’interpreta de manera aïllada ni determina per si sola el tractament
Radiografies dentals en infants i adolescents
Durant la infància tampoc no existeix un calendari radiogràfic idèntic per a tothom. L’edat, per si sola, no determina que s’hagi de fer una radiografia. Valorem l’etapa de desenvolupament, el risc de càries, la separació entre les dents, els símptomes i la informació que necessitem obtenir.
Els infants requereixen una atenció especial perquè els seus teixits són més sensibles a la radiació i tenen molts anys de vida per davant. Per això, quan una prova està indicada, l’exposició s’ha d’ajustar a la mida del menor i limitar-se a la zona que necessitem estudiar.
Una radiografia pot ser útil per detectar càries entre dents que no es poden explorar correctament, controlar un traumatisme, observar el desenvolupament de la dentició o valorar la posició de determinades peces. Tanmateix, no té sentit repetir-la si una imatge prèvia recent ofereix la informació necessària i la situació clínica no ha canviat.
Durant una visita d’odontopediatria expliquem a la família què volem comprovar, quin tipus d’imatge proposem i per què pot ser útil. L’objectiu és obtenir informació rellevant amb la mínima exposició necessària, sense convertir la radiografia en una prova rutinària desvinculada de la revisió.
Què passa durant el seguiment d’un tractament
Alguns tractaments necessiten imatges abans de començar, durant determinades fases o en finalitzar. En aquests casos, la periodicitat està relacionada amb l’objectiu del tractament i no amb una revisió anual genèrica.
En endodòncia es poden utilitzar radiografies per estudiar les arrels i comprovar determinats passos del procediment. En implantologia, ajuden a valorar l’os i planificar la intervenció. En ortodòncia, poden ser necessàries per analitzar el desenvolupament, les arrels o la posició de les dents. En periodòncia, serveixen per observar el suport ossi quan hi ha indicis clínics que ho justifiquen.
Això no significa que totes les persones que segueixen un d’aquests tractaments necessitin la mateixa quantitat d’imatges. Cada prova ha d’aportar informació que pugui modificar una decisió o permetre un control que no seria possible d’una altra manera.
Quan ja hi ha radiografies fetes en una altra clínica, convé portar-les o demanar-ne una còpia. Si tenen prou qualitat, corresponen a la zona que necessitem estudiar i continuen sent representatives de la situació actual, poden evitar repeticions.
Són segures les radiografies dentals?
Les radiografies utilitzen radiació ionitzant, per la qual cosa no s’han d’indicar sense una raó clínica. Al mateix temps, les dosis utilitzades en radiologia dental acostumen a ser baixes i, quan la prova està justificada i es realitza correctament, el benefici diagnòstic pot superar el risc associat.
La manera responsable d’utilitzar-les consisteix a aplicar tres criteris: justificar la prova, escollir la tècnica adequada i ajustar l’exposició per obtenir una imatge diagnòstica vàlida. Fer més imatges no significa fer un estudi millor.
La radiologia digital, la selecció precisa de la zona i els protocols adaptats permeten optimitzar l’exposició. Les proves tridimensionals, com la tomografia de feix cònic, ofereixen informació molt detallada, però tampoc no s’han d’utilitzar com a substitut rutinari de radiografies més senzilles quan aquestes poden respondre la pregunta clínica.
Si estàs embarassada o creus que podries estar-ho, comenta-ho abans de fer la prova. Aquesta circumstància no significa que una radiografia dental necessària s’hagi de descartar automàticament, però permet a l’equip valorar la indicació, el moment i les mesures oportunes.
Com saber si realment necessites una nova radiografia
És normal que vulguis entendre per què et recomanen repetir una prova. Pots preguntar quina zona s’estudiarà, quina informació s’espera obtenir i si hi ha una imatge anterior que encara sigui vàlida.
Una recomanació ben explicada t’hauria de permetre comprendre:
- Quin dubte clínic pretén resoldre la radiografia.
- Per què l’exploració visual no és suficient.
- Quin tipus d’imatge es proposa i quina zona inclou.
- Si hi ha proves anteriors aprofitables.
- Com pot influir el resultat en el seguiment o el tractament.
Aquestes preguntes ajuden a fer que la decisió sigui compartida i que coneguis el propòsit real de la prova. Entendre la indicació acostuma a reduir la preocupació i evita interpretar la radiografia com un procediment automàtic.
No repetim una radiografia només perquè hagi passat un termini: primer valorem si pot aportar informació útil per al teu cas.
La revisió clínica marca el moment adequat
La resposta a cada quant cal fer una radiografia dental depèn de com es troba la teva boca avui, no únicament del temps transcorregut. Els antecedents de càries, els símptomes, l’estat de les genives, l’edat i el seguiment dels tractaments poden modificar la necessitat i el tipus d’imatge.
Una revisió sense troballes i amb un risc baix pot permetre espaiar les proves. En canvi, un dolor nou, un traumatisme, una lesió que necessita control o un tractament en curs poden justificar una imatge encara que l’anterior no sigui gaire antiga. La decisió s’ha d’adaptar quan canvia la situació clínica.
A MiN Centre Dental revisem els antecedents i les imatges disponibles abans de recomanar una nova prova. T’expliquem què necessitem observar i com ens pot ajudar a cuidar la teva salut oral, sense indicar radiografies de manera automàtica.
Si tens dubtes sobre una radiografia recent o sobre quan cal fer-ne la següent, podem revisar el teu cas amb calma i proposar-te únicament les proves que aportin valor clínic.
