La por al dentista és molt més freqüent del que pot semblar. Hi ha persones que senten una certa inquietud abans d’una revisió i d’altres que arriben a ajornar durant molt de temps una visita perquè només pensar a entrar a la consulta els genera ansietat. També pot passar en infants, sobretot quan no saben què passarà, han viscut una experiència desagradable o perceben preocupació en els adults que els acompanyen.
Si alguna vegada has pensat «em fa por anar al dentista, què faig?», el primer és saber que no cal que ho amaguis ni que intentis suportar-ho en silenci. Explicar-ho permet adaptar la manera d’atendre’t, anticipar quines situacions et preocupen i avançar d’una manera més còmoda per a tu.
Per què apareix la por al dentista
No hi ha una única causa. De vegades, la por apareix després d’una experiència dental anterior que es recorda com a dolorosa o difícil. En altres casos pesa més la incertesa: no saber què faran, quant durarà, si hi haurà molèsties o si serà possible aturar-se quan es necessiti.
També trobem persones a qui incomoda especialment sentir que perden el control durant el tractament. Estar estirat, mantenir la boca oberta, sentir determinats sons o no poder parlar amb normalitat pot augmentar la tensió encara que el procediment sigui senzill.
Quan aquesta reacció és molt intensa, persistent i porta a evitar l’atenció dental, es fan servir termes com dentofòbia o odontofòbia. Algunes persones també busquen informació amb el terme odontofòbia. Més que centrar-nos en l’etiqueta, a la consulta ens interessa saber quina situació concreta desencadena la por i com podem reduir aquesta sensació.
Tenir por no obliga a afrontar la visita de la mateixa manera que qualsevol altre pacient. Explicar-ho permet adaptar el ritme i recuperar sensació de control.
Una de les opcions que es pot valorar en determinats casos és la sedació conscient, especialment quan l’ansietat és intensa o el tractament previst requereix unes condicions que fan difícil mantenir la calma. No s’indica automàticament pel fet de tenir por: abans cal valorar el cas, el procediment i la situació de cada persona.
El més útil és explicar com et sents des del principi. Una frase tan senzilla com «estic força nerviós i necessito que m’aneu explicant les coses» pot canviar completament la manera d’organitzar la visita.
Com superar la por al dentista si ets adult
Superar la por no vol dir obligar-te a deixar de sentir-la d’un dia per l’altre. Per a moltes persones funciona millor recuperar confiança mitjançant experiències progressives i previsibles, en què sàpiguen què passarà i puguin participar en les decisions.
Abans de la cita convé identificar què és exactament el que et preocupa. No és el mateix témer el dolor que sentir rebuig per les agulles, els sons, l’anestèsia, una mala notícia sobre l’estat de la boca o simplement la sensació de no poder parar.
Et pot ajudar preparar la visita amb algunes mesures concretes:
- Explica a l’equip que tens por abans de començar.
- Pregunta què es farà i quant pot durar aproximadament.
- Acorda un senyal, com aixecar la mà, per demanar una pausa.
- Evita arribar amb massa antelació si esperar augmenta el teu nerviosisme.
- Comença, quan sigui possible, per una visita senzilla de valoració.
- Comenta qualsevol experiència anterior que encara et generi preocupació.
No cal aplicar totes aquestes mesures. Triar-ne dues o tres que responguin a la teva por concreta sol ser més útil que intentar controlar cada detall de la visita.
El Consejo General de Dentistas inclou entre les seves recomanacions per afrontar l’odontofòbia parlar prèviament amb l’equip, familiaritzar-se amb la clínica i pactar un senyal que permeti aturar el procediment si es necessita.
També convé evitar automedicar-se o prendre substàncies per intentar arribar més relaxat per iniciativa pròpia. Si creus que necessites algun suport addicional, s’ha de valorar dins del context mèdic i dental adequat.
Por al dentista en infants: com acompanyar-los
La por al dentista en infants necessita un enfocament diferent. Un infant pot posar-se nerviós simplement perquè entra en un espai desconegut, veu instrumental que no reconeix o escolta paraules que no entén. Això no vol dir necessàriament que hagi de tenir una mala experiència.
L’actitud dels adults influeix molt en com interpreta la situació. Frases aparentment tranquil·litzadores com «no et farà mal», «no tinguis por» o «només serà una punxadeta» poden introduir precisament les idees de dolor i por que volem evitar.
Acostuma a funcionar millor explicar la visita amb paraules senzilles i sense anticipar experiències negatives. Podem dir que el dentista mirarà les seves dents, comprovarà com estan creixent i li ensenyarà com cuidar-les. Si necessita un tractament, l’explicació s’adapta després a la seva edat i al que realment s’hagi de fer.
A la nostra àrea d’ odontopediatria a Matadepera la visita s’adapta a l’edat i a la capacitat de col·laboració de cada infant, procurant que es pugui familiaritzar amb l’entorn sense convertir la consulta en una situació de pressió.
Què fer si l’infant ja ha tingut una mala experiència
Quan la por ja és present, insistir que «no passa res» acostuma a ajudar menys que reconèixer el que sent. Podem dir-li que sabem que està preocupat i que l’equip li anirà explicant el que necessiti saber.
També convé evitar utilitzar el dentista com una amenaça a casa. Expressions com «si no et raspalles les dents, et faran mal al dentista» poden reforçar una associació negativa difícil de corregir després.
Una visita sense tractament també pot ser útil en determinats infants, perquè permet conèixer l’espai, parlar amb l’equip i comprovar que no totes les cites impliquen procediments. La decisió dependrà de l’edat, del motiu de consulta i de si hi ha alguna necessitat que no convingui ajornar.
Quan fa molt de temps que no vas al dentista
La por pot crear un cercle difícil de trencar. S’ajorna la revisió perquè genera ansietat i, com més temps passa, més gran pot ser la preocupació pel que el dentista pugui trobar. Algunes persones hi afegeixen, a més, vergonya per l’estat de les dents o per haver trigat anys a tornar-hi.
A la consulta, l’objectiu no és jutjar quant de temps has trigat, sinó conèixer com està la teva boca ara i decidir què convé fer a partir d’aquest moment. Explicar des del principi que fa molt de temps que no hi vas i que et preocupa rebre massa informació de cop permet organitzar millor la conversa.
Una primera visita es pot dedicar a escoltar què et preocupa, revisar la situació i plantejar prioritats. No tots els tractaments han de començar el mateix dia, ni totes les decisions s’han de prendre immediatament si clínicament es poden planificar.
Les revisions periòdiques també ajuden a fer que les visites siguin més previsibles i a evitar que el dentista quedi associat únicament a moments de dolor o tractaments complexos.
Tornar-hi després de molt de temps pot costar especialment. Per això, el primer objectiu pot ser simplement recuperar una relació de confiança amb la consulta i conèixer l’estat actual de la boca abans de pensar en els passos següents.
Quines opcions hi ha quan la por és intensa
Hi ha situacions en què parlar, fer pauses i avançar progressivament és suficient. En d’altres, el grau d’ansietat dificulta molt realitzar fins i tot procediments necessaris. En aquest punt pot ser raonable valorar altres mesures.
La sedació conscient n’és una, però no substitueix la comunicació ni la valoració individual. La seva indicació depèn del tipus de tractament, de la intensitat de l’ansietat, dels antecedents mèdics i d’altres factors que l’equip ha de revisar prèviament.
La sedació conscient tampoc és el mateix que una anestèsia general. Segons la tècnica utilitzada, el pacient manté un determinat nivell de resposta i necessita unes condicions professionals i de monitoratge concretes. Per això no s’ha d’entendre com una opció estàndard que es tria únicament per preferència.
El Consejo General de Dentistas diferencia diversos nivells de sedació i estableix requisits relacionats amb la selecció del pacient, els professionals, les instal·lacions, el monitoratge i la seguretat. Aquestes condicions formen part de la valoració prèvia abans de decidir si una tècnica d’aquest tipus encaixa en un cas determinat.
L’opció més adequada no és la que elimina qualsevol sensació a qualsevol preu, sinó la que permet fer l’atenció necessària amb seguretat i adaptada a cada persona.
Per a algunes persones, saber que existeix aquesta possibilitat ja redueix una part de la preocupació. Per a d’altres, una atenció pausada i una bona comunicació són suficients per afrontar el tractament sense necessitat de sedació.
Por al dentista: començar per una visita que puguis afrontar
No cal esperar que desaparegui completament la por al dentista per tornar a cuidar la boca. En molts casos, el canvi comença abans: quan pots explicar què et preocupa, saps que t’escoltaran i comproves que tens un cert control sobre el que passa durant la visita.
Si tens dentofòbia, fa molt de temps que evites la consulta o una experiència anterior et fa sentir especialment insegur, explica-ho quan demanis cita. Conèixer la teva por abans de començar ens permet preparar millor la visita, decidir quin ritme pot encaixar amb tu i explicar-te les opcions de manera clara.
En els infants passa una cosa semblant. Donar-los temps, adaptar el llenguatge i evitar transmetre’ls les nostres pròpies experiències negatives ajuda a construir una relació més tranquil·la amb la cura dental.
La idea és que puguis tornar a la consulta sentint-te escoltat i acompanyat, amb un pla que tingui en compte tant el que necessita la teva boca com la manera en què vius la visita.
